PAU I BÉ

 

Jo sóc dels que creu que el 12-O no hi ha res a celebrar, ni ha de ser motiu de celebració. No ho dic per motius nacionalistes o independentistes, no, perquè tothom pot sentir-se orgullós del dia de la seva pàtria. La meva raó té motius històrics, motius de genocidi indígena a mans dels conqueridors espanyols ( cap d´ells català).

 

Un bon dia pels castellans de Regne i un mal dia pels indígenes americans, un dels mariners de La Pinta va dir allò de "Tierra a la vista". Aquesta frase de cuatre paraules va girar la història i va significar l´inici del genocidi indigena perpetrat pels conqueridors - que no us venguin la moto i els anomenin descobridors-. 

 

Mitjançant el dret de conquesta i amb la supremacia que donen les armes, durant anys i anys els espanyols amb el permís del rei de Castellà i el vist-i-plau de jesuites i dominics (anaven a convertir ànimes) van violar dones i nenes, assassinar vilment, torturar, explotar i expoliar la riquesa d´un poble mil.lenari i a aquells que se´ls posava tonto se´l pelaven.

 

 

Ara ens oblidem d´allò, excepte el President Chaves que ha recordat aquest genocidi al govern espanyol, i volem fer veure una conquesta pacífica i tapar el genocidi sota l´útil llengua comuna i el mantell de "la madre pàtria". Us imagineu que el alemanys també celebressin el dia que van obrir el camp d´extermini de Mathaussen? o el dia que van entrar a Polònia?

 

També hi ha qui l´anomena el  dia de la raça, la raça hispana...quina és aquesta raça?. Jo l´unic que sé és que al 1492 per castella i els regnes dels costats havien passat romans, grecs, fenicis, àrabs, celtes, jueus,íbers, bascos, visigots... per tant ¿ de quin cony de raça parlem?.

 

Per un altre costat estan les celebracions -curiosament totes a aquests de l´oceà . Per un costat la militar que agradi o no agradi -des d´aquí la meva solidaritat amb Don Mariano, té raó es un coñazo- és democràtica i cada cop es vol fer més popular. Increïble la passió amb la que cada any el comentarista de TVE-1 parla de les virtuts de la cabra de la legión. Impagable el veure aquell pas més ràpid dels legionaris i la plasticitat del pas militar de los "Regulares de Ceuta y Melilla". I arriba el moment àlgid, quan s´acaba la desfilada i veus a la Patrulla Àguila volant pel cel de la capital de l´Imperi treient fum "rojigualda". Ho faran això a les missions "humanitàries" per distreure als refugiats?.

 

Les altres celebracions, les feixistes, també són constitucionals perquè l´Estat les permet amparant-se en el dret de reunió i no hi ha cap Garzón o cap Grande Marslaka que els il.legalitzi. Per què a Democracia Nacional o a España 2.000 no els il.legalitzen?. El seu discurs també atenta contra els drets humans, els seus emblemes són feixistes i anti consticionals, pollos en la rojigualda inclós. Per què aquesta hiprocresia de l´Estat espanyol?. La resposta: perquè són pocs i no fan por. Si fóssin tant com els votants de Batasuna, ANV o EHAK aleshores estariem parlant de partits feixistes que amparen la violència i serien objecte de persecució "democràtica" i d´il.legalitzacions.

 

Salut i terra

 

 

No acostumo a escriure de futbol a l´space, això ho deixo a professionals com al Pau, però després de veure el partit d´ahir, he d´escriure unes quantes coses:

 

No faré cap comentari sobre vengales, boixos nois, mossos d´esquadra, cops d´ampolles, invasions de camp...parlaré de futbol, i prou.

 

Veig lamentable que un equip de la primera divisió espanyola, segons alguns la millor lliga del món, amb un 1-0 a la primera part i jugant al seu camp es tanqui i renunciï a l´atac, exceptuant els contratacs. Em sembla inadmissible que un equip de nom com l´Espanyol  de Barcelona, es tanqui durant 45 minuts al seu camp defensant un 1-0, amb més de vuit homes en l´àrea gran durant alguns moments. Ni la mateixa selecció italiana fa aquest "catenaccios"

 

Veia el partit a la tele i en algun moment em va venir al cap aquells "mundialitos" que jugàvem als Maristes en una sola porteria, o aquell joc que consistia en marcar gol per parelles en una porteria conegut com "taquigol", "atacigol" o "taquins". Em sembla fóra de lloc que un equip tingui 15 ocasions de gol i un altre només 2, i que així i tot, es tanqui al seu camp per assegurar els tres punts a la cinquena jornada de la lliga. No entenc com un equip pot llençar 14 còrners i un altre cap. Això demostra que l´equip que no ha llençat cap a renunciat a l´atac.

 

El que va succeir va ser just i no dic errada per errada (falta a Valdés x penal inexistent) sinò perquè un equip que a la segona part juga amb cinc davanters (quatre d´ells com a posició natural) és lògic que t´acabi fent un gol, ni que sigui de penal, perquè recordo que els penals es fan a l´àrea, i s´ha d´arribar a l´àrea perquè te´l facin. De què es queixa Tintín Márquez?. Si el seu plantejament, exceptuant el rombe al migcamp, donava peu al atac massiu del Barça. Com pot dir que esta orgullós de treball fet, si fins i tot l´Sporting del Gijon amb un 0-3 en contra va poder ficar-li un al Barça perquè no va renunciar a l´atac?. Com pot dir que va fer un gran plantejament tàctic si el que van fer es marcar un gol i posar a tot l´equip darrere excepte garcía i coro, perque Tamudo, on era?.

 

Com a espectador del fútbol i persona que li agrada veure futbol, la posició al camp de l´espanyol després del 1-0 em va semblar patètica i covard, indigne d´un equip de la primera divisió espanyola. Tampoc em va semblar molt coherent la tàctica de Guardiola de fer sortir cinc davanters perquè es destobaven entre ells i, no ens enganyem si vem ficar els gols va ser per un erro de KAmeni i un penalti inexistent, de manera que de quinze xuts un gol (el de penal no conta) em sembla vergonyós també pel FCB.

 

A reveure

 

 

 

 

Les darreres Olimpíades a Atenes me les vaig perdre. Va coincidir amb el Camp de Treball a Masonga i només vaig poder veure un partit de beisbol en un bar de Shiratii. Aquest cop ha estat totalment diferent: pels matins he treballat, de manera que tenia tota la tarda per veure Olimpíades, a més amb l´Imagenio tinc el canal Teledeporte, Eurosport i Telecinco Sports, de manera que no m´he perdut gairebé cap esport. També he pogut fer un seguiment per Internet força exhaustiu i des d´aquí felicito a la pàgina web del Marca i critico la pàginadel Mundo Deportivo, que informava de les medalles tres hores després d´haver-les guanayat i quan informava perquè al "medallero" no es podia accedir.

 

He de dir força coses del Jocs i per això utilitzaré més posts però avui hem quedo amb els esports i les injusticies de la repartició de medalles.

 

¿Sabeu que a la disciplina d´Halterofilia es van repartir 45 medalles?, I la de lluita 66?. Però per un altre costat en esports com futbol, bàsquet o handbol només es van repartir 6 (or, argent i bronze en categoria masculina i femenina). Ho trobo molt injust i a més tenint en consideració que per guanyar una final de bàsquet o handbol has de jugar 8 partits i guanyar-los gairebé tots.

 

Això em fa tenir la impressió que el medallero no és un reflex clar d´uns Jocs Olímpics. Amb tot el meu respecte cap al Tir Olímpic, entenc que no hauria de comtar igual una medalla de "tiro con pistola" a l´or de bàsquet, voleibol o qualsevol altre esport d´equip que implica quinze dies jugant partits dia sí, dia no. Però també veig excessiu que les medalles del bàsquet o hockey herba tinguin un valor per cada jugador que rep una.

 

La cruel disposició de medalles fa que molts països vagin a assegurar medalles i preparen als seus ateletes en esports on les medalles sembla que les regalin, per exemple en lluita, Rússia ha guanyat onze medalles i set en Halterofilia. Entre els dos esports sumen 18, igual que Espanya en tots els Jocs Olímpics. Similar fa Korea del Sud, on ha guanyat 5 medalles en tir amb arc, 3 a halterofilia i 2 a tir olímpic, entre d´altres.

 

Espanya ha sortit perjudicada, com a cada Olimpiada, perquè no té cracks en aquestes disciplines, ni en Halterofilia, ni en Lluita, ni en Hipica, ni en Tir Olímpic, ni en Tir amb Arc, Salt de Trampolí...per un altre dia deixo l´atletisme i la natació.

 

Espanya en les Olimìpiades sempre ha triomfat en els mateixos esports i mai ha intentat invertir en esports d´aquests ganga com els esmentats més a dalt. Només recordo a Hipica algun jenet com el Gigi Sarasola però cap d´halterofilia, lluita, tir, salt de trampolí... I això és el que perjudica.

 

Tot el contrari ha fet Xina, s´ha rodejat de professionals europeus de tots els esports per tal que entrenin als xinesos, un exemple és Joan Jané ex-seleccionador espanyol de Waterpolo i medalla d´or, és el míster de l´equip de Waterpolo femení. Eren els seus jocs i volíen donar la campanada i ho han  fet. Fa vuit anys ningú diria que Xina guanyaria més medalles d´or que els EUA, ni que guanyaria metalls a gairebé totes le modalitats, fins i tot a voley platja, halterofila, boxa, ciclisme, piragüisme o vela (esports desconeguts a Xina), però ha han fet i se´ls hi ha de reconèixer els seu esforç.

 

En resum i per acabar, crec que el "medallero" no és un reflex del potencial esportiu de cada país però és el que hi ha i les subcategories en que es divideixen els esports són les que hi ha i no es poden canviar.

Dos països: Xina s´ha sortit i es nota la inversió que ha fet en esport els darres vuit anys. Cuba, impressionant, 24 medalles(2, 11 i 11) per un país de les seves condicions.

 

La propera entrada: la crisis de l´atletisme espanyol i què passa amb la natació espanyola?

 

M´ha fet il.lusió llegir a al diari de dissabte que el Govern prohibirà les trucades pirates d´empreses de telefonia que t´ofereixen serveis que no has demanat i que no necessites.

 

Segons aquest article d´el Periódico, les causes que esgrimeix el Govern són similars a les que jo poso de relleu en l´entrada previa.

 

Llegirà el Govern el meu blog?

 

Anem pel bon camí, ara a esperar a que el Govern actuiï...potser abans de Nadal?

 

Avui, segon dia de la meva reincorporació a la feina, he decidit reemprendre l´activitat del blog. Els motius del perquè ha estat "tancat" gairebé sis mesos són uns quants: massa feina, noves responsabilitats, canvi de casa, canvi de despatx, manca de ganes, massa temes sobre els que escriure però sense dona´ls-hi importància i sobretot falta de motivació... És igual, avui torna el "raco de litus" , amb un tema que em toca els nassos, i molt.

 

Som-hi

 

Ahir a tres quarts d´onze de la nit truquen al telèfon de casa preguntant pel titular de la línia. Era una veu llatinoamericana,- ¿de part de qui? pregunto-. Em respon: Soy Guadalupe de Jazztel, llamo para hacerle la mejor oferta del mercado en telefonia fija, verá reducida su factura en un 40%

 

Anem a pams, Guadalupe. Qui cony t´ha donat el meu número de telèfon?. Per què truques a aquestes hores de la nit?. Per què vas trucar abans d´ahir a les 16:30, en plena migdiada si ja et vaig dir que estàvem contents amb la nostra companyia?. Per què no entens que no ens volem canviar a Jazztel si t´ho hem dit tres cops ens els darrers set dies?

 

Us imagineu que esteu a casa i us truca el de la carnisseria del mercat dient que te el quilo de vedella al millor preu del mercat i que si ho compres ara, si vas al mercat entre les 10:00 i les 13:00 et regala a més mig quilo de pollastre?. Es més, ara suposem que totes les carnisseries del mercat fan el mateix i a més, tenen convenis amb fruiteries i peixateries i si compres cinc quilos de xai et regalen dos quilos de sardines, un lluç de palangre i un quilo de prèssecs de vinya i mig quilo de kiwis per tal que et caguis en la mare que els va parir. Què passaria?, estariem tot el dia penjats del telèfon rebent trucades que pretenen vendre coses que no les necessitem.

 

Aquesta perturbació de la llei de l´oferta i la demanda  em fa venir al cap diferentes coses: En primer lloc entenc que no es demanda perquè demanda es quan jo ho necessito i ho vaig a buscar, però Guadalupe em vol vendre alguna cosa que jo no la vull, perquè si la volgués aniria a buscar-la. En segon lloc, Guadalupe em titlla de tonto: jo abans d´inscriure´m en una companyia telefònica miro la que em dona millor prestacions a un menor preu. El que passa és que en aquest camp de la telefonia el mercat és més agressiu i cada mes neixen quatre o cinc ofertes que són "les millors del mercat" i com es tan difícil i costós donar-se de baixa t´acostumes a quedar amb la primera que tens, que és la de tota la vida, monopolis a part, perquè et dona més confiança. En tercer lloc, sóc vulnerable perquè, qui  li ha donat a la Guadalupe el meu telèfon?. En quin fitxer estic, que no vull estar, que fa que Orange, Jazztel, Vodafone i Movistar em truquin per oferir-me el paradís de la telefonia si mai els hi he donat permís perquè em truquin?

 

Suposo que la meva privacitat, el meu número de telèfon correrà entre totes les empreses de telefonia perquè hauran arribat a un pacte de "posem els telèfons dels nostres clients a disposició de tots i, això és la guerra".

 

En definitiva companys, aquí va la meva crítica social. És mes d´Agost, estic currant, tots esteu de vacances i ha de sortir el meu empipament per algun lloc.

 

Salut

 

 

 

Fa més d´un mes que no escric, des del 3 de desembre. Darrerament visc massa canvis a la feina, a la facultat, al meu voltant... i això em fa pensar molt i no em deixa temps per escriure. És d´hora d´anar asumint responsabilitats arreu, de fer el salt, de fer canvis amb la seguretat que sortirà bé.

 

Es hora de canvis i d´assumir el que un és, el que un viu, el que un decideix i deixar-se acompanyar en aquest viatge pels nervis, els mal de cap, els mal de panxa, la incertessa...per a tots hi ha un lloc: comença el viatge.

 

Avui, mentre dinava, he vist a les noticies unes imatge que em fan por:

 

Fins ara, sempre que ETA assassinava a algú o cometia un atemptat i es feia la posterior concentració silenciosa, la gent la respectava i guardaven rigurosament el dol de silenci durant aquell minut.

 

Avui he pogut veure com a diferents localitats d´Espanya un grup de persones s´han dedicat a boicotejar aquest actes cridant durant el minut de silenci: "asesinos", "traidores", "sinvergüenzas","fascistas", "caraduras". El més fort ve quan l´espectador, en aquest cas jo, veig que aquest insults no anaven dirigits als membres de la banda armada, sinò a militants del PSOE.

 

El summum d´aquesta situació kafkiana,el podem trobar a Madrid on un grup de membres de la Asociación Víctimas del Terrorismo, han boicotejat l´acte demanant la dimissió de Rubalcaba, la de Zapatero, cridant contra Carod Rovira (que hi té a veure en Josep Lluís amb això) e insultant amb l´estèril insult de "maricona" a Pedro Zerolo, edil del PSOE a l´Ajuntament de Madrid i homosexual reconegut, havent patit després una petita persecució.

 

A Saragossa una dona ha interromput la concentració silenciosa increpant a l´Alcalde socialista Juan Alberto Belloch i demanant la dimissió del President del Govern.

 

A Sevilla, Córdoba i Málaga ha passat tres quarts del mateix, però a Còrdova ha anat a més la cosa perquè la discussió ha anat entre membres de la AVT i el grup Peones Negros (ambdós són grups de recolzament del PP, sobretot peones negros, però entenc que la AVT de Còrdova buscarà la imparcilitat).

 

La nostra Barcelona no es queda enrere i un grup de vint persones s´han concentrat a la plaça Sant Jaume amb banderas espanyoles cridant contra Carod, Zapatero i "donant vivas a Espanya", mentre al seu davant hi havien membres de la Generalitat i del Parlament.

 

Als pobles dels dos Guàrdies Civils s´ha emplaçat al Govern a que actuï (un govern només pot actuar per via legal i ja s´ha fet) i s´han fet la pregunta retòrica de què feïen dos Guardia Civils a França i desarmats, enmascarant una crítica per imprudència del Govern.

 

No sé com acabarà això ni com una persona pot veure en unes morts fins electoralistes però el que es cert és que ja han passat uns mesos des de la fi de la treva i un grup de ciutadans molt nombrós i ben dirigits, insisteix en utilitzar la negociació amb ETA, tan legítima com les anteriors del PSOE i PP i inclús més s´hi cap perquè van demanar permís a la cambra baixa, com a bandera electoral i deslegitimació del Govern.

 

Ara els hi ha donat per desqualificar militants del PSOE en els actes de condol quan el mateix PP també va fer unes negociacions amb ETA que no van donar fruit, després d´haver apropat centenars de presos a les presons d´Euskal Herria, però no hi ha res com la memòria selectiva i actuar dirigits per unes associacions amb interessos electorals en cada atemptat.

 

 

 

Impressionant!!!...

 

Això és el que vaig dir quan els Héroes es van acomiadar per sempre més (o no) després del quart bis.

 

A mi em va començar a agradar Héroes quan tenia 15 anys, un any després es van separar i en principi, la dissolució era definitiva. Al darrer concert que van fer a Barcelona no vaig poder anar-hi perquè era a la Vall d´Hebrón i ben entrada la nit i  els meus pares no em deixaven sortir fins a la matinada. Sempre em va quedar l´espina clavada, i tot i veure a Bunbury en directe força cops, mai m´havia tret aquesta espina.

 

En saber que els Héroes tornàven per fer una gira de deu concerts (6 a Amèrica i 4 a Espanya), previ pagament de 1.000 milions de pessetes a cadascú (això diuen) , vaig creure que era el moment de treure´m l´espina. Em vaig espavilar per trobar entrades pels concerts de Saragossa...però imposible, totes exhauries en un dia. Entre València i Sevilla, vaig optar per València, al circuit Ricardo Tormo de Cheste, perquè em quedava més a prop, aniria amb el meu cosí i seria el darrer de tots; vaig comprar l´entrada al maig i tot era esperar fins el 27 de setembre. 

 

Va arribar el gran dia, em passa a buscar el meu cosí a quarts de vuit del matí, passem a buscar a la seva xicota i ens plantem en quatre hores a Llíria, poble del costat de Cheste, on ens acull l´avia de la parella del meu cosí. A les notícies de canal 9 veiem que hi ha penya que ha dormit a les portes del circuit per agafar un lloc a prop i veiem les infinites cues a les portes. Decidim espavilar i tirar cap al circuit el més aviat millor. Arribem a les quatre de la tarda al circuit i ja està obert el dispositiu de seguretat perquè hi ha moltíssima gent. Ens fan deixar el cotxe a un quilòmetre del circuit, però ho trobem lògic per la gentada que hi ha.

 

Arribem al primer cordó de seguretat, el passem i no s´adonen que anem a petar de donuts, xuxos i canyes de xocolata, a més portem una càmera de fotos, també prohibida. Ens apropem al segon control, ens demanen l´entrada i ens tornen a registrar. Ben amagats, passem els donuts, xuxos  i canyes i com no, la càmera.

 

Degut a la riada de gent que hi ha, tot i faltant 5 hores pel concert, obren portes i la gent comença a còrrer per pillar lloc, nosaltres tres en un principi ens posem a una distància bona de l´escenari però encara queden moltes hores i decidim anar a les grades on estarem assegudets durant l´espera. Trobem tres cadires buides, i les ocupem, comencem a fer els primers donuts i a esperar les quatre hores que queden. Entre riures, pixades, donuts, fotos, converses amb altres persones, xuxos...són les vuit i només queda una hora, la més dura. El temps no passa, els nervis comencen a notar-se a l´estòmac...

 

Arribem a les 9 i vint i sóna la primera cançó, la gent comença a embogir i tothom a les grades es posa de peu cantant les cançons. Bunbury comença a xerrar, presenta al grup, dóna les gràcies als 80.000 fans que hi som allà i en un no res han passat les gairebé tres hores de concert. S´acaba amb un castell de focs artificials i un..."impressionant" de la meva boca.

 

Això són héroes del silencio i jo encara no ho sabia. M´he empapat els seus llibres, les seves cançons, els seus vídeos, les seves entrevistes...però ara ja ho sé. Ja sé el que es anar-hi a un concert dels héroes.

 

Acaba el concert i tardem quaranta minuts en arribar al cotxe. Desastrós el caos en la sortida, una carretera de poble ha de servir perquè més de 20.000 vehicles abandonin el recinte. Solució: paciència, abatim els seients del cotxe i ens posem a dormir, a les quatre hores es comença a poder sortir bé del recinte. Posem primera i cap a Llíria. Són les cinc i ens posem a dormir.

 

L´endemà m´aixeco amb un dèbil còlic nefrític que em fa anar a urgències on em deriven cap al Clínic de Barcelona...Ha valgut la pena l´espera, els nervis, els diners... tot

 

"Ponme fuera del alcance del bostezo universal, nos veremos en un exilio o en una celda, ponme fuera del reposo, es mi historia personal. Soy un ave rapaz, mirad mis alas". 

 

 

 

Per aquells que m´heu preguntat com ha acabat el cas del Ramon, aquell que us vaig explicar fa sis o set entrades i que em va impactar el dia que el vaig conèixer i que us vaig explicar també fa tretze o catorze, aquesta setmana hem obtingut sentència...ha sortit absolt i pot iniciar una vida nova amb la llibertat condicional, després de més de vint anys...

 

Salut

 

 

El juez Baltasar Garzón ha vuelto a realizar uno de sus espectáculos a los que ya nos tiene acostumbrados: esta madrugada ha ordenado a la Policía entrar en una reunión privada que mantenían un grupo de miembros de Batasuna en Segura (Gipuzkoa) y detener a 22 pesonas.

 

Está claro que Batasuna, guste o no, está ilegalizada por el Poder Judicial del Estado Español pero desde que fue ilegalizada Herri Batasuna,  Euskal Herritarok,  Aukera Guztiaz, Abertzale SozialistakBatasuna, Batasuna..., ha seguido teniendo presencia pública y sus miembros han realizado ruedas de prensa, participado de manera activa en manifestaciones, han pedido el voto para el Partido Comunista de las Tierras Vascas (EHAK) y más recientemente para ANV, han expresado su opinión sobre el proceso de paz, es decir, han tomado partido en la vida política diaria... Entonces, ¿a qué vienen estas detenciones?. Si lo que pretendían era detenerlos como formación, ¿no hubiera sido más correcto hacerlo en cualquier momento posterior a 2002,  cuando ya se les procesó? o mejor tambié en plena tregua donde día sí, día también, manifestaban su opinión como partido en relación a la tregua?. ¿No será que el estado de derecho es como el Guadiana, que aparece y desaparece?

 

Dicen las noticias que lo que se preparaba en esa reunión era el relevo de la Mesa Nacional, por lo que se habían reunido como partido político ilegalizado y eso significa reincidir en un delito, para los veteranos que ya estuvieron procesados (Rufi Etxebarría, Joseba Permach, Juan Kruz Aldasoro, Marije Fullaondo o Juanjo Petrikorena) y un delito de pertenencia a banda armada para los que no estuvieron imputados en el anterior procedimiento.

 

Y opino yo, ciudadano de a pie, ¿para evitar esta reunión porque no se prohibió el paso al caserío de Segura donde se llevó a cabo?. La respuesta es que eso no es propio del Juez Garzón, falta ciencia ficción, falta fantasía propia de los actos de Garzón, falta peliculería hollywoodiense.

 

Mi opinión del juez Garzón es exquisita, como jurista lo admiro por sus conocimientos de derecho y de politica, por la oratoria que tiene y por su valentía en enjuiciar lo que entiende ilegal, pero las formas le pierden. Creo que el Juez Garzón tiene delirios de grandeza desde siempre, afán de protagonismo, y mucha prisa por llegar al Tribunal Supremo o al Consejo General del Poder Judicial. Últimamente Grande Marlaska tiene más minutos en la parrilla televisiva que él, también el juez Torres y todos los Magistrados de la Audiencia que se dedican a tomar declaración a los que prenden fuego a fotos del ciudadano de Borbón y a la ciudadana de Grecia, y eso él no lo puede aguantar. Una solución: montar un dispositivo nocturno entrando en una reunión privada (como en tiempos del dictador) y ya tiene, como mínimo, hasta el domingo de televisión asegurada, sobretodo el domingo ,que es cuando pasarán a disposición judicial, para que todo el mundo vea que Garzón trabaja en domingo cuando de impartir justicia se trata.

 

Además, a mi  modesto modo de ver, no se me escapa que Garzón dejó la judicatura para dedicarse a la política en el PSOE (menudo fiasco), y eso me hace sospechar si detrás de las veintidós detenciones no habrá una intención electoralista a favor del PSOE y que con estas detenciones se pretendan cercenar resquicios de treguas y  frases de ZP como "Otegi es hombre de paz". I siguiendo pensando, que es gratis... ¿no puede ser también una nueva venganza del PSOE (como la prisión para Otegi) por la postura de Batsuna durante la tregua?

 

Saludos