Les darreres Olimpíades a Atenes me les vaig perdre. Va coincidir amb el Camp de Treball a Masonga i només vaig poder veure un partit de beisbol en un bar de Shiratii. Aquest cop ha estat totalment diferent: pels matins he treballat, de manera que tenia tota la tarda per veure Olimpíades, a més amb l´Imagenio tinc el canal Teledeporte, Eurosport i Telecinco Sports, de manera que no m´he perdut gairebé cap esport. També he pogut fer un seguiment per Internet força exhaustiu i des d´aquí felicito a la pàgina web del Marca i critico la pàginadel Mundo Deportivo, que informava de les medalles tres hores després d´haver-les guanayat i quan informava perquè al "medallero" no es podia accedir.

 

He de dir força coses del Jocs i per això utilitzaré més posts però avui hem quedo amb els esports i les injusticies de la repartició de medalles.

 

¿Sabeu que a la disciplina d´Halterofilia es van repartir 45 medalles?, I la de lluita 66?. Però per un altre costat en esports com futbol, bàsquet o handbol només es van repartir 6 (or, argent i bronze en categoria masculina i femenina). Ho trobo molt injust i a més tenint en consideració que per guanyar una final de bàsquet o handbol has de jugar 8 partits i guanyar-los gairebé tots.

 

Això em fa tenir la impressió que el medallero no és un reflex clar d´uns Jocs Olímpics. Amb tot el meu respecte cap al Tir Olímpic, entenc que no hauria de comtar igual una medalla de "tiro con pistola" a l´or de bàsquet, voleibol o qualsevol altre esport d´equip que implica quinze dies jugant partits dia sí, dia no. Però també veig excessiu que les medalles del bàsquet o hockey herba tinguin un valor per cada jugador que rep una.

 

La cruel disposició de medalles fa que molts països vagin a assegurar medalles i preparen als seus ateletes en esports on les medalles sembla que les regalin, per exemple en lluita, Rússia ha guanyat onze medalles i set en Halterofilia. Entre els dos esports sumen 18, igual que Espanya en tots els Jocs Olímpics. Similar fa Korea del Sud, on ha guanyat 5 medalles en tir amb arc, 3 a halterofilia i 2 a tir olímpic, entre d´altres.

 

Espanya ha sortit perjudicada, com a cada Olimpiada, perquè no té cracks en aquestes disciplines, ni en Halterofilia, ni en Lluita, ni en Hipica, ni en Tir Olímpic, ni en Tir amb Arc, Salt de Trampolí...per un altre dia deixo l´atletisme i la natació.

 

Espanya en les Olimìpiades sempre ha triomfat en els mateixos esports i mai ha intentat invertir en esports d´aquests ganga com els esmentats més a dalt. Només recordo a Hipica algun jenet com el Gigi Sarasola però cap d´halterofilia, lluita, tir, salt de trampolí... I això és el que perjudica.

 

Tot el contrari ha fet Xina, s´ha rodejat de professionals europeus de tots els esports per tal que entrenin als xinesos, un exemple és Joan Jané ex-seleccionador espanyol de Waterpolo i medalla d´or, és el míster de l´equip de Waterpolo femení. Eren els seus jocs i volíen donar la campanada i ho han  fet. Fa vuit anys ningú diria que Xina guanyaria més medalles d´or que els EUA, ni que guanyaria metalls a gairebé totes le modalitats, fins i tot a voley platja, halterofila, boxa, ciclisme, piragüisme o vela (esports desconeguts a Xina), però ha han fet i se´ls hi ha de reconèixer els seu esforç.

 

En resum i per acabar, crec que el "medallero" no és un reflex del potencial esportiu de cada país però és el que hi ha i les subcategories en que es divideixen els esports són les que hi ha i no es poden canviar.

Dos països: Xina s´ha sortit i es nota la inversió que ha fet en esport els darres vuit anys. Cuba, impressionant, 24 medalles(2, 11 i 11) per un país de les seves condicions.

 

La propera entrada: la crisis de l´atletisme espanyol i què passa amb la natació espanyola?